Eufòria d’un 3r aniversari passat per moments de superació

5d6

Diumenge passat, amb els nervis a flor de pell, vàrem donar tret de sortida a un dels dies més importants per nosaltres. Divendres, estàvem nerviosos perquè s’apropava l’aniversari i perquè anàvem amb proves importants i grans, sabíem que les teníem, tot i això, estàvem iguals que un nen la nit de reis. Diumenge va arribar. El despertador va sonar. La camisa verda i els pantalons blancs estaven preparats per ser suats i de valent. Agafem la faixa i ens anem a gaudir. La canalla i el seu equip arriben abans. Com és costum abans d’una diada pròpia, van celebrar el ja tradicional esmorzar de canalla. El sol continua pujant i comença a escalfar bé. Amb rajos de sol més potents que altres anys, comencen a arribar els Laietans al punt de congregació. Punt on es donaria inici al Cercavila fins Pau Casals. Arriba Retumbatú, que obriria aquest, seguit dels Grallers de Gegants, els Manyacs de Parets i els Castellers de Mollet.

Arribem a plaça on tot estava a punt. Gaudim d’un ball de gegants mentre tots els castellers ens enfaixem. I comencem de valent el dia sota 30º de sol. Obre la diada la Canalla Laietana amb un Pd3 caminat, compost des de pinya fins a l’enxaneta per canalla. Un pilar espectacular i preciós. I passem als pilars de sortida, totes tres colles, fem simultanis els nostres Pd4.

Ara toca donar-li canya a la diada. Iniciem ronda nosaltres seguits dels Castellers de Mollet i els Manyacs de Parets. Traiem a relluir el nostre castell més valuós, el 5d6. Un castell que sempre que l’hem fet, l’hem descarregat gaudint de les millors eufòries de la història de la colla. Aquesta vegada, tot semblava anar molt bé. La construcció portava el moviment propi d’un 5d6 però, sense res sospitós. Es va carregar el tres i tot seguit la torre i just quan l’enxaneta inicià la baixada, es va produir una revinclada que es va emportar amb ella tot el castell, quedant aquest carregat i amb un tronc tot sobre pinya. Una caiguda força forta on molts dels nostres castellers van sortir malmesos. Això va donar pas a desànims en vers els canvis que arran de la caiguda, es van haver d’aplicar a les construccions que es tenien pensat portat. Així doncs, la torre que era la següent en lluir-se, es va preferir no treure-la i optar per un 3d6 que va quedar en un intent. Els nervis i els neguits que va ocasionar el 5 van fer que la canalla, inconscientment, agafés por, cosa que es va notar a l’hora de pujar el 3 i que va ser un dels motius pels quals es va baixar. És normal. Tractem amb nens que han de pujar molt alt i que encara que no ho semblin, són molt conscients dels perills als quals s’exposen. Quan veuen o pateixen una caiguda com la que havien passat feia una estona, agafen por, igual que els adults. Trobant-nos amb aquesta cruïlla, decidim per prevenció saltar l’última ronda i endinsar-nos directament en els pilars de sortida.

Un cop aquí, al ser el nostre 3r aniversari portàvem preparats 3Pd4 simultanis dels quals, només vam poder fer dos. La tercera enxaneta que havia assajat el pilar, era a l’hospital mirant-se per la caiguda del 5. D’aquest dos, només es va carregar un. A l’altre, l’enxaneta no va acabar de pujar. Estava nerviosa, cansada i interiorment amb por.

Va ser una diada dura, contraria al que esperàvem. Gent lesionada o malmesa. Tronc que es va espantar i que va agafar por igual que la canalla. Una trobada que ens va fer recapitular i pensar que a vegades, tot no és possible. Les caigudes són allà, estan presents però, no ens han de fer perdre les ganes de superar-nos. Tot i haver patit en un dia tan especial, vàrem continuar amb el nostre millor somriure i amb el cap ben alt. Amb les emocions excitades però, asserenant-nos en pensar que en la següent diada anirem al 200%, vam acabar emocionats i festejant que tot i el mal moment, estàvem bé.

Davant d’això, primerament, hem de donar les gràcies a ambdues colles convidades per l’ajuda prestada a pinya i perquè van reaccionar amb serenitat davant la nostra caiguda. Gràcies de debò per l’atenció prestada. Enhorabona també per la diada que vàreu aconseguir i per l’alegria a plaça amb la vostra presència.

D’altre banda, hem de donar moltíssimes gràcies al Jak (Associació Joves Artistes Kolomencs) per prestar-nos el seu local per poder guardar coses i organitzar el dinar familiar i de celebració que vam oferir a les colles convidades. Sou uns grans amics. Ens teniu al vostre costat per a qualsevol cosa que faci falta. També hem d’agrair la col·laboració tant de Retumbatú com dels Grallers de Gegants per acompanyar-nos i obrir-nos pas al cercavila al ritme de la seva percussió. I com no pot ser menys, als Gegants de Santa Coloma pel ball de gegants que van fer a la plaça.

Per finalitzar, gràcies a tot l’equip d’organització de l’aniversari i a tota la gent que va participar preparant el dinar perquè sense vosaltres, res hagués sortit bé. També a les Laietanes que diada rere diada, es fan càrrec de la paradeta i les nostres pertinences. Només queda dir-vos a tots que no hem de perdre la il·lusió perquè gràcies a ella, podem cridar als quatre vents que fa tres anys que tenim vida. Gràcies i més gràcies per ser constants i per fer-ho possible.